minerals

EL DIAMANT
 En mineralogia, un diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí. El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit; tanmateix, la velocitat de conversió de diamant en grafit és negligible en condicions ambientals. El diamant és especialment conegut per ser un material amb qualitats físiques excepcionals, moltes de les quals són degudes als forts enllaços covalents que hi ha entre els seus àtoms. En particular, el diamant té la duresa i la conductivitat tèrmica de qualsevol material de granel sintetitzat fins ara. Aquestes propietats determinen l'ús industrial principal del diamant en eines de tall i de poliment



 EL CRISTALL
 Un cristall és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms, molècules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristal·lografia és l'estudi científic dels cristalls i de la seva formació (cristal·logènesi).

Mentre que el terme "cristall" té un significat precís dins de la ciència de materials i en la física d'estat sòlid, col·loquialment, la paraula cristall té dues accepcions:

    Una d'elles es refereix a objectes sòlids que presentes formes geomètriques ben definides i sovint agradables, per la qual cosa es troben en moltes col·leccions o fins i tot es venen en comerços especialitzats.
    L'altra correspon a la paraula que col·loquialment es fa servir com a sinònim de vidre, el qual per la seva natura es l'antítesi dels cristalls als que es refereix la física de l'estat sòlid. En la majoria dels casos, per fabricar aquests materials vitris cal refredar un fluid molt ràpidament de manera que els àtoms no puguin viatjar als seus llocs d'enreixat abans que perdin la mobilitat. Aquests materials no cristal·lins, que no tenen cap ordre de llarg abast, s'anomenen sòlids amorfs o vidriosos. L'exemple més conegut d'aquesta mena de materials és el vidre, però n'existeixen molts més.