PISSARRA

La llicorella o pissarra és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia. És d'estructura laminar o foliàcia, cosa que permet obtenir-ne lloses planes i primes (també anomenades basalt) de forma regular. S'usa per a revestiments de teulades en zones on neva. Està constituïda per fragments petits únicament visibles amb lupa i presenta exfoliació en làmines. La llicorella pot contenir quantitats variables de quars, mica, minerals d'argila i feldspats. És abundant a tot el Pirineu català.

La pissarra és una roca metamòrfica homogènia formada per la compactació d'argiles. Es presenta generalment en un color opac blavós fosc i dividida en lajas o fulles planes sent, per aquesta característica, utilitzada en cobertes i com antic element d'escriptura. La pissarra és una roca densa, de gra fi, formada a partir de roques sedimentàries argiloses i, en algunes ocasions, de roques ígnies. La principal característica de la pissarra és la seva divisió en fines làmines o capes (pissarrositat). Els minerals que la formen són principalment quars i moscovita. Sol ser de color negre blavós o negre grisenc, però existeixen varietats vermelles, verdes i altres tons. A causa de la seva impermeabilitat, la pissarra s'utilitza en la construcció de teulades, com pedra de pavimentació i fins i tot per a fabricació d'elements decoratius.

Gal·les és una de les zones amb més tradició i producció de pissarra del món. A Europa també hi ha importants pedreres a Portugal, Itàlia o Alemanya. A Espanya hi ha importants jaciments a El Bierzo, Cabrera i Valdeorras (Lleó i Orense), Bernardos (Segòvia) i Villar del Rei (Badajoz).

Brasil és el segon major productor de pissarres del món. L'Estat de Mines Gerais és responsable per 95% de la producció brasilera de pissarres i la ciutat de Papagaios, per 75% de la producció d'aquest Estat.[cal citació] A Amèrica del Nord les zones de producció més importants es troben a Terranova, la vall de la pissarra a Vermont i Nova York, i el comtat de Buckingham a Virgínia. La launa és una argila magnèsica d'estructura pissarrosa i color gris blavós, que resulta de la descomposició de les pissarres argiloses.