La pumicita, anomenada popularment pedra tosca és una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermitjos, d'aspecte vitri vesicular, de baixa densitat i molt porosa, que es troba en abundància a les zones on s'han produït explosions volcàniques, especialment de les anomenades piroclàstiques.
Les pluges de pedra tosca són freqüents a les erupcions de tipus vesuvià, on arriben a sepultar grans extensions de terreny, arribant fins i tot a trencar teulades per cúmul.
La pumita (també anomenada pedra tosca, pedra pómex, pedra Pomé o liparita1) és una roca ígnia volcànica vítrea, amb baixa densitat (flota en l'aigua) i molt porosa, de color blanc o gris. Quan es refereix a la pedra tosca pel que fa als seus possibles aplicacions industrials, també pot ser coneguda com putzolana. Es pot trobar a la zona de Pozzuoli a la península itàlica, a Jalisco, Mèxic, a les pedreres de sorra als voltants de Guadalajara, i també se li coneix amb el nom de «dor». En la seva formació, la lava projectada a l'aire sofreix una gran descompressió. A conseqüència de la mateixa es produeix una desgasificació quedant espais buits separats per primes parets de vidre volcànic. És una roca efusiva jove, de terciària a recent, que conté feldspat potàssic, quars i plagioclasa; pasta de gra fi a vítreo en les quals cristalls de biotita formen fenocristales. Les pluges de pedra tosca són comunes en les erupcions de tipus vesubiano, on arriben a sepultar grans extensions de terreny i fins i tot poden trencar teulades a l'acumular-se en gran nombre sobre ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada